Les arts escèniques aplicades al currículum escolar

Les arts escèniques aplicades al currículum escolar

La companyia Mou Dansa està residint amb una peça sobre la indústria tèxtil, els seus consumidors i els seus productors. Ens va semblar interessant buscar un grup de la societat al qual poguera interessar-li o al qual poguera beneficiar-li d’una forma directa, impactant, per la qual cosa optem per dirigir-nos a la joventut per ser un moment en el qual es necessita mostrar la identitat en moltes ocasions a través de la indumentària. Una identitat canviant pel que la roba s’acaba convertint en un símbol que ha de ser mutat amb rapidesa. D’aquesta situació s’aprofita la indústria tèxtil. La joventut acaba sent un gran consumidor de roba per a satisfer aqueixa necessitat vital de manifestació de la identitat.

Així doncs, ens vam posar a buscar entre instituts als quals poguera interessar-los aquest tema i no es convertira en una acció puntual, ni en una excursió al teatre aïllada. L’etapa de secundària del col·legi Som Escola està treballant els ODS, objectius de desenvolupament sostenible, per la qual cosa els va resultar interessantíssim assistir i conéixer el treball d’aquesta companyia de dansa. Prèviament a la trobada treballem amb els alumnes a través de la següent acció: cosir, a través d’un xicotet teler, un fragment de tela. I com no hi ha acció sense reflexió, a continuació es va repensar el que acabaven de fer: es va calcular quant diners valia la mitja hora d’aqueixa acció; es va calcular quants trossos farien falta per a cobrir una samarreta, calculant els diners que haurien d’haver-los pagat per realitzar-la. La sorpresa va ser descobrir que eixa samarreta, només per la mà d’obra, hauria d’haver costat més de 2000 € i que, no obstant això s’havia pagat per ella tan sols 14€. L’enuig va ser tremend.

Amb eixa acció i reacció, el grup estava preparat i va entrar a observar un assaig general d’una peça amb un llenguatge contemporani expressiu carregat de contingut visual, gestual i emocional.

La majoria mai havia estat en el teatre, mai havia vist una peça de dansa i menys contemporània. No sabem si tornaran però no existeix aqueixa pretensió. L’objectiu és fer visible un llenguatge contemporani que parla de la vida.

Leave a Reply

Your email address will not be published.