Preludio y fuga

Preludio y fuga

Còpia: la còpia és un concepte, és una idea, ja que l’estan alimentant intel·lectualment des de diferents camps.

Llavors, per exemple, límit. Per què límit què és?, és una paraula o un concepte?

Carn. Carn a mi em pareix més paraula que concepte. Però ¿quina és la diferència per a tu?

Un concepte és…

¿Un poc més complex?

¿Té més profunditat?

Clar. Amb el qual designes…

… Idees, no un objecte o una cosa, sinó que designes una idea.

Bolígraf.

Uníson, perquè uníson pareix més una paraula.

Però després, per exemple, imagina’t que de sobte algú diu: mira no és què, ser bolígraf, què és el ser bolígraf? I ací decideixes si ser bolígraf és algú que escriu sempre per totes les bandes i de sobte ser bolígraf que ix de les arts escèniques d’un treball que hem fet nosaltres, de sobte algú se’l porta a… no sé, a la medicina i, ací moltes vegades estem utilitzant conceptes que el seu significat està com… Per exemple en escèniques quines paraules, quins conceptes s’utilitzen ara molt?.

(Comença a sonar una música clàssica).

¿Com podríem treballar junts amb una ferramenta que ve de la literatura però que també la podem aplicar a l’escena si es transforma? Percebre, veure, ¿on està fixat?, ¿en els nostres cossos?, o ¿què passa amb els nostres cossos? Eixa mirada… no, no és mirada. Eixe focus, ¿com ho podem traslladar? Si algú dia vos dóna per llegir «Bartleby l’escrivent»; o un altre relat, perquè sent!, ¿aquesta ferramenta de focalització…?

perquè ¿on està el cos? Perquè això és el que queda.

Podem llegir aquest text. ¿Qui vol llegir-ho?

Es procedeix a llegir l’entradeta:

«Convé defendre i alimentar la mirada atenta, perquè en la seua intensitat selectiva s’alberga el poder de valorar i protegir qualsevol objecte i, per tant, tots els objectes del món.»

Espera, espera, una altra vegada.

Sí. Sí

L’entradeta, sí? O volem llegir el text i després tornem a l’entradeta?

L’entradeta, sí. Perquè entrem bé.

La peça sorgeix d’un laboratori d’investigació on 4 coreògrafs i una escriptora es reuneixen per a compartir les seues maneres de fer en un procés creatiu.

Traçant connexions entre els referents i mètodes d’escriptura en l’àmbit literari es pren com a punt de partida la idea de còpia com a estratègia coreogràfica en un intent de dissoldre la qüestió subjectiva i desplaçar el jo d’un lloc central i la focalització com a mètode de treball.

Com Bartleby l’escrivent s’usa la ferramenta de la còpia com una manera de fugir de tot intent creatiu i productiu; de la mateixa manera que en l’Escriptura no creativa de Goldsmith l’autor ha d’abandonar els conceptes caducs d’originalitat i creativitat.

D’altra banda, aquesta peça planteja la pregunta de si és possible traslladar a un treball escènic la idea de focalització proposada per Mieke Bal en el seu estudi sobre teoria narrativa on tracta la relació entre els elements presentats i la concepció a través de la qual es presenten, és a dir, entre la visió i el que es veu.

Informació
Fitxa Tècnica