Piedra y encrucijada

Piedra y encrucijada

Així comença la que segurament siga l’obra més innovadora de Paco Zarzoso.
En escena apareix el mateix Zarzoso interpretant-se a si mateix i al temps a
altres dos personatges amb modalitats interpretatives molt distintes (des de
moviment escènic desmanotat fins al diàleg realista amb una pedra que és en
realitat son pare mort). Hi ha comèdia, performance, absurd, metateatre, poesia
i jotas furtives.

S’estableix un joc teatral i de metallenguatge durant tota l’obra. Una i altra
vegada es trenca la quarta paret. Es torna a construir, i es torna a trencar.
Cada vegada que l’espectador creu saber el que està veient i es relaxa, el
tornem a treure amb un element nou. Això sí, aquest joc sempre està al servei
d’allò que volem transmetre i suggerir al públic, no és de cap manera una
recreació intel·lectual.

Aquesta obra parla de l’entusiasme, de la passió, de la vida, de què és la vida
per a cadascú, no del sentit de la vida, de les ganes de tindre una vida digna,
de com ser feliços, de la gent que està boja, de la gent que està boja per viure,
boja per sobreviure, boja per fer teatre o cine o qualsevol cosa… Per a què
serveix el teatre sinó per a tindre passió per la vida?

Informació
Fitxa artística