Dinàmiques amb la companyia Alarcón & Cornelles i alumnes de l’IES Jordi de Sant Jordi a la Sala Russafa

Dinàmiques amb la companyia Alarcón & Cornelles i alumnes de l’IES  Jordi de Sant Jordi a la Sala Russafa

Els alumnes de l’IES Jordi de Sant Jordi estan estudiant el títol superior en Animació sociocultural. Són persones en edats compreses entre els 18 i 25 anys amb molta curiositat, una qualitat que aprofitem per a convidar les a observar l’espai de la Sala Russafa, el vestíbul, les parets i decoració, tot indueix a la reflexió.

La taquilla del teatre, una taquilla d’aparença antiga va provocar contar-los la història d’aquesta sala situada en un dels barris més moderns (i gentrificats) de la ciutat de València. Amb el cartell de l’última obra, representada durant el nadal de la companyia Arden, van conéixer a importants actors i fundadors de la sala. Els va cridar l’atenció les rajoles amb noms d’aquelles persones que amb aportacions han fet possible que aquesta sala es mantinga. Això va provocar una interessant conversa sobre la precarietat en les arts escèniques i la necessitat del suport econòmic de les Administracions Públiques. No esperaven trobar una cafeteria prèvia a la sala i els va agradar, assenyalant que produeix un efecte de benvinguda.

Estàvem preparats per a entrar a la sala però abans es va analitzar el cartell de l’obra, els seus elements gràfics i el que provocava en el receptor. Tots van coincidir que era tremendament atractiu i provocador, carregat de contingut que no passava desapercebut, motivant el desig d’anar a veure l’obra.

Aquest tipus de trobades on s’observa un moment del procés creatiu tenen una gran càrrega d’inquietud perquè mai sabem que moment es troba la companyia. En aquesta ocasió, ens trobem amb una prova tècnica. Persones que caminaven d’un costat a un altre portant focus, retocant o pintant l’escenografia, manipulant instruments desconeguts. Persones que accionaven coses a dalt de l’escenari, pujats a escales o des de la cabina de so. Un moment tècnic on es prepara l’escena, es va convertir de forma paradoxal en una acció performativa que estava sent contemplada per un grup d’espectadors.

El que no esperàvem era que el propi director, Chema Cardeña i els actors, Jerónimo Cornelle i Rafa Alarcón que en aqueix moment es trobaven donant indicacions i participant del moment tècnic, es dirigiren al nostre grup i amb una gran generositat començaren a compartir experiències. Van començar així una gran quantitat de preguntes sobre la seua professió, els seus estudis i el procés creatiu principalment, així com sobre els vincles socials amb l’obra i sobre les relacions afectives entre els actors.

Leave a Reply

Your email address will not be published.