PER QUÈ TORNEM AL TEATRE?

Home / Mediació / PER QUÈ TORNEM AL TEATRE?
PER QUÈ TORNEM AL TEATRE?

El passat dimecres 9 de març a les 18h ens vam trobar a l’Espai Inestable amb Javier Hedrosa, Néstor García, Jose Julian, Rafa Ridaura qui es troben desenvolupant la peça FOSC a la sala com a residència de Graners de Creació i dins del Festival Dansa València. El grup conformat fou heterogeni, ens unia l’estima per les arts escèniques, no obstant, entre les assistents hi havia creadores, com Santiago Ribelles o Neus Miquel, crítics com Jose Vicente Peiró i components del grup de Trobades Escèniques com Celia Rodríguez o Silvia Peiró, totes teniem històries que contar però les vam narrar des de diferents perspectives.

Silvia ens va plantejar l’existència de la figura de l’espectactriu, i ens vam preguntar si les creadores son espectadores. Van els actors/actrius a veure a les seues companyes? És l’escenari un espai privilegiat?

Hi ha diferents tipus d’espectadors/es? tenen diferents objectius? Un fet que ens va unir fou la importància que li donem a l’acte d’anar al teatre, a la sala, i tot el que ocorre al voltant d’això. Jose Vicente Peiró parlava dels seus records camí al teatre i del plaer que li proporcionava la primera vegada que va tornar després de llargs mesos sense anar-hi per la criança de la seua filla. Hi ha cert grau d’atresorament de l’arxiu teatral per part de l’espectador/a? Quin tipus de registres atresorem? i per què? Com funciona la memòria de l’arxiu escènic?
Tal vegada de manera inconscient quan arribem al teatre ens fem la pregunta: on estem? on ens porten avui? què ens conten? Però quines preguntes hi ha darrere de l’obra? Són aquestes les que ens fan endinsar-nos?

Perquè, és el mateix població que públic? d’on ixen les reaccions del públic? Trobem el mateix públic segons el dia de la setmana que anem a veure la mateixa funció? què és un aplaudiment sincer?

Què podriem dir de la parafernàlia del teatre? eixa atmòsfera d’olors, temperatures o enrenous abans de començar la funció… Quin contacte hi ha entre la realitat i la ficció? Les assistents asentien amb el cap quan una de les components deia que necessitem la ficció quasi com una droga, com una salvació del nostre present, a cas som adictes a l’emoció? fem el que veiem?

Vincularem la paraula espectador i el verb expectació. També vam parlar de la figura del crític com a mediador. Estan les creadores preparades per a rebre crítiques?

Quan anem al teatre coneguem, reconeguem, desconeixem?

Qui vol la facilitat? Qui vol l’enteniment? Qui vol la incomprensió?

Estàs al teatre, havies estat ací abans?

Leave a Reply

Your email address will not be published.