El Amor

“Les històries de amor no són Història, no obeeixen a cronologies. Les històries de amor saben una mica de diaris, molt poc de aniversaris, i res de anuaris. En amor hi ha, com a molt, temps. I en els temps de l’amor hi ha sobretot Temps: climes, estacions, gradients de humitat i sequedat, de boira i llum. Desastres, a vegades. La substància de els amors que arriben a poder explicar-se és, en el fons, la mateixa capacitat de avorriment que ens fa conversar del temps a falta de temes més impel·lents. L’amor és una manera de veure esdevenir el món, reconfortant-se en la seva lentitud, en la seva insignificància. L’amor és no haver ja res a dir-se, i seguir juntes, mirant sense més en la mateixa direcció, cap al mateix horitzó de sols i núvols. L’amor és un niu de inacció compartida en la tempesta de aquí fos”.

Roberto Fratini

L’amor pren el pols en la nova peça de la companyia Taiat Dansa. En aquesta ocasió, creada i ballada per les seves pròpies coreògrafes, Meritxell, Barberá & Inma García.

Totes dues ballarines compartiran amb el públic un viatge intens per les diferents estacions, a manera de metàfora, on sempre la seva relació i l’amor preval, davant qualsevol inclemència climàtica que provoca cada època de l’any.

D’aquesta manera compartiran la seva història. La de dues dones que ja han travessat més de 20 primaveres, més de 20 estius, més de 20 tardors i més de 20 hiverns, juntes.  Un amor a prova de cascades, marees, tempestes, nevades i altes temperatures.

____________

“Las historias de amor no son Historia, no obedecen a cronologías. Las historias de amor saben algo de diarios, muy poco de aniversarios, y nada de anuarios. En amor hay, como mucho, tiempos. Y en los tiempos del amor hay sobre todo Tiempo: climas, estaciones, gradientes de humedad y sequedad, de bruma y luz. Desastres, a veces. La sustancia de los amores que llegan a poder contarse es, en el fondo, la misma capacidad de aburrimiento que nos hace conversar del tiempo a falta de temas más impelentes. El amor es un modo de ver acontecer el mundo, reconfortándose en su lentitud, en su insignificancia. El amor es no tener ya nada que decirse, y seguir juntas, mirando sin más en la misma dirección, hacia el mismo horizonte de soles y nubes. El amor es un nido de inacción compartida en la tormenta de ahí fuera”.

Roberto Fratini 

 

El amor toma el pulso en la nueva pieza de la compañía Taiat Dansa. En esta ocasión, creada y bailada por sus propias coreógrafas, Meritxell, Barberá & Inma García.

Ambas bailarinas compartirán con el público un viaje intenso por las diferentes estaciones, a modo de metáfora, donde siempre su relación y el amor prevalece, ante cualquier inclemencia climática que provoca cada época del año.

De esta manera compartirán su historia. La de dos mujeres que ya han atravesado más de 20 primaveras, más de 20 veranos, más de 20 otoños y más de 20 inviernos, juntas.  Un amor a prueba de cascadas, mareas, tormentas, nevadas y altas temperaturas. 

 

Informació