Piedra y encrucijada

Piedra y encrucijada

Així comença la que segurament siga l’obra més innovadora de Paco Zarzoso.
En escena apareix el mateix Zarzoso interpretant-se a si mateix i al temps a
altres dos personatges amb modalitats interpretatives molt distintes (des de
moviment escènic desmanotat fins al diàleg realista amb una pedra que és en
realitat son pare mort). Hi ha comèdia, performance, absurd, metateatre, poesia
i jotas furtives.

S’estableix un joc teatral i de metallenguatge durant tota l’obra. Una i altra
vegada es trenca la quarta paret. Es torna a construir, i es torna a trencar.
Cada vegada que l’espectador creu saber el que està veient i es relaxa, el
tornem a treure amb un element nou. Això sí, aquest joc sempre està al servei
d’allò que volem transmetre i suggerir al públic, no és de cap manera una
recreació intel·lectual.

Aquesta obra parla de l’entusiasme, de la passió, de la vida, de què és la vida
per a cadascú, no del sentit de la vida, de les ganes de tindre una vida digna,
de com ser feliços, de la gent que està boja, de la gent que està boja per viure,
boja per sobreviure, boja per fer teatre o cine o qualsevol cosa… Per a què
serveix el teatre sinó per a tindre passió per la vida?

____________

 

Así empieza la que seguramente sea la obra más innovadora de Paco Zarzoso.
En escena aparece el mismo Zarzoso interpretándose a sí mismo y al tiempo a otros
dos personajes con modalidades interpretativas muy distintas (desde
movimiento escénico desmanotado hasta el diálogo realista con una piedra que es en
realidad su padre muerto). Hay comedia, performance, absurdo, metateatre, poesía
y jotas furtivas.

Se establece un juego teatral y de metalenguaje durante toda la obra. Una y otra
vez se rompe la cuarta pared. Se vuelve a construir, y se vuelve a romper.
Cada vez que el espectador cree saber el que está viendo y se relaja, lo
volvemos a sacar con un elemento nuevo. Eso sí, este juego siempre está al servicio
de aquello que queremos transmitir y sugerir al público, no es de ninguna forma una
recreación intelectual.

Esta obra habla del entusiasmo, de la pasión, de la vida, de qué es la vida
para cada cual, no del sentido de la vida, de las ganas de tener una vida digna,
de cómo ser felices, de la gente que está loca, de la gente que está loca para vivir,
loca para sobrevivir, loca para hacer teatro o cine o cualquier cosa… Para que
sirve el teatro sino para tener pasión por la vida?

Informació
Fitxa artística